THIS IS IT!

Aquí esta! Com diu (o deia) en Michael Jackson.

Molts m'han recomanat que no escrigui això, però la meva filosofia basada en la llibertat d'expressió no ho ha pogut evitar.

Després d'uns dies del succès, amb la perspectiva del temps, sense la consternació i la indignació, estic preparada per escriure.

Al mòn hi ha bones i males persones. Unes, amb bon cor i altres, amb ambició sense escrupuls.
El viatge de la vida em va presentar un personatge per aprendre i donar-me una lliçó. Quina ha estat?

Bé, que desgraciadament hi ha persones que actuen sota el lema “el fin justifica los medios”. Que creuen que per pujar o mantenir-se en una posició cal donar una patada a un altre. Que veuen fantasmes i ombres que amenacen el seu terreny a causa de la seva inseguretat. Que prioritzen l'esfera personal envers la validesa professional, més que demostrada. Que la falta de paraula i els acords verbals desapareixen enfront un taló en blanc. Que pensen que llançar merda sobre la reputació d'un altre serveix per justificar les seves actuacions, quan l'efecte és tot el contrari. Una persona que critica mai és aigua clara.

Senyors, la vida és un cicle. El temps posa a cadascú al seu lloc. I les injusticies es paguen tard o d'hora.

El divisme, la hipocresia i els cops de colze són elements tòxics per la salut. I per a això, dono infinites gràcies per aquest alliberament. La purificació és la millor teràpia contra les atmosferes contaminades.

Reitero, moltes gràcies!

La nova etapa és esperançadora. Amb projectes personals. Un retrobament amb les il·lusions i metes abans enterrades i ignorades que ara afloren, sense control.

Encara em queden paraules i les dedico als bons companys que entre riures i cafes han fet aquesta experiència més agradable. Elisenda, Juanga, Carles, Recasens, Pep, Poloni, Joan, Lluís, Sandra, Enric, Vicky, Pedro,... però com sabeu el mòn no s'acaba en aquestes quatre parets. Fins aviat amics!

El 2009...

Un any nou, dos mil NOU. Fins i tot, el nom de l’any, sonava a il·lusió, canvi. Però l’asfixiant crisi econòmica, el pànic a l’atur, la fam i la violència terrorista a l’illa han esborrat aquest raig d’esperança de voler canviar les coses. El yes, we can està caducat.

12 mesos personalment, durs, freds i de soledat. Conseqüència de decisions difícils i doloroses. Una seqüència repetida de fúria i ràbia provocada per accions intolerables, paraules creuades i l’egoisme que desemboquen en una profunda decepció. Això mateix, l’any de les decepcions. Ja em van advertir que enguany, seria un any de llàgrimes, més que de somriures.

La innocència de lluitar contra les injustícies va ser arrasada per una colla de mamuts vells moguts per arribar abans a la meta. Resultat: La més jove, la més innocent i a la que més van prendre el pèl.

La innocència una vegada més, me la va jugar. Una violació en el codi ètic de la humanitat acompanyada d’una confiança traïda. Resultat: Va ser un cop de puny a la cara, encara queden ferides d’aquesta guerra.

Suposo que haig de treure’m el vestit de Peter Pan, somniar els impossibles i assumir la vida adulta dels 30, on sobreviu el més fort, no el més sincer i honest.

Com sempre, el dolor queda impregnat a la nostra pell, però també hi hagut moments màgics aquest 2009. Com missatges de suport de persones inesperades, noves amistats, la divertida visita francesa, les vacances romanes,... però hi ha un moment especialment màgic, quasi de contes de fades. Una parada d’autobús, dues mirades, el silenci i una besada eterna. Crec que tots dos el recordarem tota la vida.


Ara hem d’esperar que ens espera aquest 2010. Us convido a l’enterrament del 2009, el proper 31 de desembre. Requisits: tots de negre i amb pales per tirar terra damunt a la sepultura del 2009.

La Tramuntana bufa poc a poc...

Els aires frescos arriben poc a poc, però ja són aquí. En ocasions, necessites buidar, expressar i plasmar en aquest espai. És dur, però una teràpia molt recomanable.


Avui la Tramuntana ha estat generosa i ha aportat nous aires a les terres mallorquines. Beneïts vents que comporten una regeneració interna progressiva. S'emporten el fum dels papers cremats impregnats del perfum del dolor, la decepció i la soletat.




Espero que el proper costipat, marxi amb una simple Aspirina.


Fins la propera, ben arribats amics de la Tramuntana!

Maleïda tardor

Ben arribada tardor! Ja estas aquí, emprenyant. A mi ja m'has fet el primer regal, un bon costipat. Mal de coll, d'oïda, febre i nas tapat. Però més enllà dels símptomes, m'has deixat buïda d'enèrgies, espesa i sensible. Amb la llàgrima fluixa.

Tinc ganes de tornar a ser una nina i tumbar-me a les faldilles de la mare, mentre m'acaricia els cabells i em diu que em posaré bona aviat.

Vull fugir i començar denou. Tornar a nèixer.

Durant tota la vida, et preparen pel mòn laboral, però no parlen del més important, de la dura i crua que és la realitat.

... De la impotència que sents, quan no pots ajudar a una bona amiga, perquè la solució està en el seu interior.

... De la soletat que s'impregna en el teu cos com si fos un virus.

... Del dolor congelat, quan converses profundes es converteixen en meres salutacions de coordialitat.

... Dels danys col·laterals que provoquen mal entesos i creuament de paraules, sense pronunciar un mea culpa.

Espero que la Tramuntana que bufa fort per terres menorquines, s'emporti aquestes paraules...

La caja no es tonta

M'he aficionat a veure una sèrie d'hospital, amb un metge insesible, infeliç i addicte, sabeu de qui parlo, no? Bé, aquesta no és la qüestió, sinó els pensaments després del final del capítol... ¿Estic aprofitant la vida? ¿Faig tot el que voldria? ¿Quan baixaré les escales de la mort? ¿Serà aviat?¿Tard?... però mentrestant arriba aquell dia, som esclaus de la feina, familia i amics. ¿I que me'n dius dels avis? Aquelles persones grans que semblen que esperen el seu dia assegudes al sofa. Buides d'activitats i seques d'energies. Se'm encogeix el cor quan visito l'àvia. Com faries amb qualsevol, formules les preguntes rutinàries: com estas? que has fet aquests dies? Resposta: No tinc res que explicar. El mateix que ahir i demà. ¿Aixi és la vida? ¿Aquest és el final?

"La caja tonta", com diuen alguns, no és tant beneïta si la sabem mirar, només et dona un punt de partida per poder pensar i compartir. Però, como tot amics, hem de ser selectius a la vida.

Cóctel molotov

Un bon dia una persona em va dir que no em frustes davant les respostes o actes que no compartia que feien altres persones. Però obviament, de vegades, és tant evident, que no pots disimular. Escalta un cóctel d'odi, decepció i tristesa. No suporto la crueltat que justifiquen alguns per aconseguir el que volen sense pensar en els demés. "El fín NO justifica los medios". Mai, mai, mai de la vida. No suporto els actes que vulneren la intimitat d'una persona. És un exemple d'immaduresa i inseguretat. Tots ens equivoquem, som humans. Però atravessar el límit de la privacitat i confiança, no té marxa enrera. Aixó és una violació en el codi ètic de la humanitat.

De vegades actuar amb bona fe i intentant evitar danys majors, et passa factura. No penso canviar com sóc, encara que en ocasions em plantejo ser més egoista, però com sabem, la naturalessa no es pot manipular. Els defectes i les virtuts venen de fàbrica.

Turistes a granel

Comença la temporada turística. Ja fa unes setmanes que ha donat el sus de sortida. Ho vaig notar un dia quan volava de Palma a Barcelona amb el temps just, com sempre! Hi havia centenars d'estrangers apilats al control de seguretat de l'aeroport. Aquest factor l'hem de tenir en compte, enrera queda atravessar aquest control en 10 minuts has de preveure ara mínim una hora. Aquest és un de molts mals de viure en una illa turística.

Com ja sabeu, he canviat de residència, ara visc a la part noble de Palma, devora l'esglesia de Sant Francesc. Per tant, estic més aprop de la massa turística que envaeix la ciutat. L'altre dia, uns espanyols em van aturar a la plaça de Cort i em van preguntar on estava la plaça de l'Ajuntament. La resposta era fàcil. Estaven alla mateix. ¡Pero la placa dice "plaça de Cort"! Els hi vaig donar les explicacions i van quedar amb cara d'idiotes. I això que només acaba de començar... mare meva! I have an idea!!! Per cada, pregunta estúpida, 20 euros. Aquesta és la meva tarifa. Encara faré l'estiu, enguany!!!

Welcome guirissssssss!!!