La Tramuntana bufa poc a poc...

Els aires frescos arriben poc a poc, però ja són aquí. En ocasions, necessites buidar, expressar i plasmar en aquest espai. És dur, però una teràpia molt recomanable.


Avui la Tramuntana ha estat generosa i ha aportat nous aires a les terres mallorquines. Beneïts vents que comporten una regeneració interna progressiva. S'emporten el fum dels papers cremats impregnats del perfum del dolor, la decepció i la soletat.




Espero que el proper costipat, marxi amb una simple Aspirina.


Fins la propera, ben arribats amics de la Tramuntana!

Maleïda tardor

Ben arribada tardor! Ja estas aquí, emprenyant. A mi ja m'has fet el primer regal, un bon costipat. Mal de coll, d'oïda, febre i nas tapat. Però més enllà dels símptomes, m'has deixat buïda d'enèrgies, espesa i sensible. Amb la llàgrima fluixa.

Tinc ganes de tornar a ser una nina i tumbar-me a les faldilles de la mare, mentre m'acaricia els cabells i em diu que em posaré bona aviat.

Vull fugir i començar denou. Tornar a nèixer.

Durant tota la vida, et preparen pel mòn laboral, però no parlen del més important, de la dura i crua que és la realitat.

... De la impotència que sents, quan no pots ajudar a una bona amiga, perquè la solució està en el seu interior.

... De la soletat que s'impregna en el teu cos com si fos un virus.

... Del dolor congelat, quan converses profundes es converteixen en meres salutacions de coordialitat.

... Dels danys col·laterals que provoquen mal entesos i creuament de paraules, sense pronunciar un mea culpa.

Espero que la Tramuntana que bufa fort per terres menorquines, s'emporti aquestes paraules...

La caja no es tonta

M'he aficionat a veure una sèrie d'hospital, amb un metge insesible, infeliç i addicte, sabeu de qui parlo, no? Bé, aquesta no és la qüestió, sinó els pensaments després del final del capítol... ¿Estic aprofitant la vida? ¿Faig tot el que voldria? ¿Quan baixaré les escales de la mort? ¿Serà aviat?¿Tard?... però mentrestant arriba aquell dia, som esclaus de la feina, familia i amics. ¿I que me'n dius dels avis? Aquelles persones grans que semblen que esperen el seu dia assegudes al sofa. Buides d'activitats i seques d'energies. Se'm encogeix el cor quan visito l'àvia. Com faries amb qualsevol, formules les preguntes rutinàries: com estas? que has fet aquests dies? Resposta: No tinc res que explicar. El mateix que ahir i demà. ¿Aixi és la vida? ¿Aquest és el final?

"La caja tonta", com diuen alguns, no és tant beneïta si la sabem mirar, només et dona un punt de partida per poder pensar i compartir. Però, como tot amics, hem de ser selectius a la vida.

Cóctel molotov

Un bon dia una persona em va dir que no em frustes davant les respostes o actes que no compartia que feien altres persones. Però obviament, de vegades, és tant evident, que no pots disimular. Escalta un cóctel d'odi, decepció i tristesa. No suporto la crueltat que justifiquen alguns per aconseguir el que volen sense pensar en els demés. "El fín NO justifica los medios". Mai, mai, mai de la vida. No suporto els actes que vulneren la intimitat d'una persona. És un exemple d'immaduresa i inseguretat. Tots ens equivoquem, som humans. Però atravessar el límit de la privacitat i confiança, no té marxa enrera. Aixó és una violació en el codi ètic de la humanitat.

De vegades actuar amb bona fe i intentant evitar danys majors, et passa factura. No penso canviar com sóc, encara que en ocasions em plantejo ser més egoista, però com sabem, la naturalessa no es pot manipular. Els defectes i les virtuts venen de fàbrica.

Turistes a granel

Comença la temporada turística. Ja fa unes setmanes que ha donat el sus de sortida. Ho vaig notar un dia quan volava de Palma a Barcelona amb el temps just, com sempre! Hi havia centenars d'estrangers apilats al control de seguretat de l'aeroport. Aquest factor l'hem de tenir en compte, enrera queda atravessar aquest control en 10 minuts has de preveure ara mínim una hora. Aquest és un de molts mals de viure en una illa turística.

Com ja sabeu, he canviat de residència, ara visc a la part noble de Palma, devora l'esglesia de Sant Francesc. Per tant, estic més aprop de la massa turística que envaeix la ciutat. L'altre dia, uns espanyols em van aturar a la plaça de Cort i em van preguntar on estava la plaça de l'Ajuntament. La resposta era fàcil. Estaven alla mateix. ¡Pero la placa dice "plaça de Cort"! Els hi vaig donar les explicacions i van quedar amb cara d'idiotes. I això que només acaba de començar... mare meva! I have an idea!!! Per cada, pregunta estúpida, 20 euros. Aquesta és la meva tarifa. Encara faré l'estiu, enguany!!!

Welcome guirissssssss!!!

La vida es más sencilla...

La vida es más sencilla de lo que parece....
No entiendo el afán innato de complicarla...
¿Qué no existen factores ajenos a nuestras decisiones que ya la dificultan?
Yo creo que nos gustan los conflictos, los dramas, tener alguna historia que contar...

Cambiar de piso, por ejemplo.
Estos días me invaden las preguntas: ¿He tomado la decisión correcta? ¿Como me sentiré cuando llegue a casa y escuche el silencio?. Pero seamos prácticos, sólo son 4 paredes. Dejemonos de nostalgias!!

Todo es más sencillo, sinó nunca avanzaríamos ni un metro por todo lo que dejamos atras!!

Las actitudes, por ejemplo.
¿No es más fácil sonreir que fruncir el ceño? Al margen que esta comprobado que sonreir es más saludable, amigos, fruncir el ceño sólo comporta arrugas. Sólo siento lástima ante estas actitudes. Personas heladas, absolutas y infranqueables, que esconde tras su coraza un alma de cristal.

Todo es más sencillo!!!!!!!!
Como dice el ya repetitivo anuncio de Coca-Cola...
Estamos aquí para ser felices!!!
- Cuesta aplicarse los consejos uno mismo. Pero quiero dejar tatuado este mensaje positivo para poder echar mano cuando lo necesite... Amo a los que aman la life!!

Reflexions sobre la terra que m'acull. Cap. 1

Hola a tots!

La baixa, per una imprudència, m'ha costat estar una setmana inactiva. Ho sento per aquells que accedeixen al meu blog i pensen que ja m'he cansat d'abocar aquí els meus pensaments, reflexions o idees. Avui escriure sobre Mallorca i la seva gent, la terra que m'acull. Una tarda al Molinar, un te i un pastís de xocolata donen per molt.

AVIS: Aquest text pot ofendre o ferir a la societat mallorquina, però... nada más lejos de mi intención. Només intento cercar respostes als "perquès".

Ja fa 3 anys que visc a Mallorca. Sempre m'ha agradat observar a la gent, analitzar i treure les meves pròpies conclusions. Convido als observadors professionals a passar una bona temporada a Mallorca, dona per una bona tesi. ;)

CAPÍTOL 1: Salutació

Començare pel primer contacte amb un mallorquí: La salutació.

Et trobes qualqu pel carrer i quan et creues, t'atures i li preguntes:

- Ei, com va? que tal?
- Va bé!!!

Et contesta, mentre continua caminant i no s'atura ni un segon... Això és el que passa la majoria de vegades que et creues amb un conegut. Aquest "lleig" és el més normal del mòn, i no ho fan perquè tinguin pressa, és així i punt. No cal buscar més explicacions. T'adaptas.
Però parem atenció a la resposta: "va béeeee". A part de que sembla el crit d'una ovella (seran rurals... amb carinyu, eh?) aquestes paraules poden anar acompanyades d'un sonriure estirat - que són la majoria - o d'una cara derrotada.

En canvi, sé que algunes persones odien les comparacions, però sempre es té un punt de referència. En el meu cas, és Catalunya. I nosaltres els catalans (mai fugire del que sóc) tenim un altre manera de saludar, tot i tenir més o manco el mateix idioma. (No discutirè si el mallorquí és una llengua diferent al català)

En Jordi camina pel carrer i es troba al Joan i tots dos s'aturen.

- Jordi: eii, com estas Joan? Que tal tot?
- Joan: Bé, anar fent...

Ep! Aquí està la diferència. La paraula clau: "anar fent". Sempre per endavant. Sempre millorant. Sempre construint. No som conformistes. L'esperit català és lluitador per naturalessa.

Cal dir que no tots els mallorquins són iguals, afortunadament hi ha una minoria que fuig de tot això que he dit. Són aquells que han estat fora de l'illa una temporada, han vist mòn, han obert la seva ment i sobretot el seu cor. A tots ells, gràcies per ser el petit afluent del gran riu que empeny...

to be continued...
CAPÍTOL 2: LA FILOSOFIA DEL TANMATEIX
CAPÍTOL 3: L'AMENAÇA FORASTERA