Dulce navidad, amarga navidad...

Només queden 2 dies per viatjar a la terra que em va veure nèixer i crèixer, la meva estimada Catalunya. Cadascú ha emprés el seu viatge, però per Nadal ningú hi falta. Aquesta data que molts desprecien, però que quan estas lluny, l'esperes.

Vinc amb molta il·lusió de trobar-me als meus, al voltant de la taula, com si no hagues passat el temps, conversant de la feina, la política i suposo que enguany, malaudarament, la crisi serà la protagonista de moltes taules del país. M'encanta aquest moment! Els miro a tots, un a un, com si anes a càmera lenta i mentrestant xerren, però no escolto res: silenci... ¿Que vols sopa de galets o coctails de gambes? si,si, contesto ràpid però aturdida, després del meu moment màgic...

També el Nadal, recordem als que ens han deixat aquell any. Per llei de vida, els grans cada vegada són menys, any rere any la taula és més petita, però enguany la perdúa és més tràgica que mai. Un dels meus cosins, en Marc amb tants sols 23 anys, ha perdut la vida en un accident de trànsit. Un drama familiar que ens va deixar a tots congelats al rebre la noticia, un dia d'estiu...
Aquest Nadal serà gris, sense TU!