Hola a tots!
La baixa, per una imprudència, m'ha costat estar una setmana inactiva. Ho sento per aquells que accedeixen al meu blog i pensen que ja m'he cansat d'abocar aquí els meus pensaments, reflexions o idees. Avui escriure sobre Mallorca i la seva gent, la terra que m'acull. Una tarda al Molinar, un te i un pastís de xocolata donen per molt.
AVIS: Aquest text pot ofendre o ferir a la societat mallorquina, però... nada más lejos de mi intención. Només intento cercar respostes als "perquès".
Ja fa 3 anys que visc a Mallorca. Sempre m'ha agradat observar a la gent, analitzar i treure les meves pròpies conclusions. Convido als observadors professionals a passar una bona temporada a Mallorca, dona per una bona tesi. ;)
CAPÍTOL 1: Salutació
Començare pel primer contacte amb un mallorquí: La salutació.
Et trobes qualqu pel carrer i quan et creues, t'atures i li preguntes:
- Ei, com va? que tal?
- Va bé!!!
Et contesta, mentre continua caminant i no s'atura ni un segon... Això és el que passa la majoria de vegades que et creues amb un conegut. Aquest "lleig" és el més normal del mòn, i no ho fan perquè tinguin pressa, és així i punt. No cal buscar més explicacions. T'adaptas.
Però parem atenció a la resposta: "va béeeee". A part de que sembla el crit d'una ovella (seran rurals... amb carinyu, eh?) aquestes paraules poden anar acompanyades d'un sonriure estirat - que són la majoria - o d'una cara derrotada.
En canvi, sé que algunes persones odien les comparacions, però sempre es té un punt de referència. En el meu cas, és Catalunya. I nosaltres els catalans (mai fugire del que sóc) tenim un altre manera de saludar, tot i tenir més o manco el mateix idioma. (No discutirè si el mallorquí és una llengua diferent al català)
En Jordi camina pel carrer i es troba al Joan i tots dos s'aturen.
- Jordi: eii, com estas Joan? Que tal tot?
- Joan: Bé, anar fent...
Ep! Aquí està la diferència. La paraula clau: "anar fent". Sempre per endavant. Sempre millorant. Sempre construint. No som conformistes. L'esperit català és lluitador per naturalessa.
Cal dir que no tots els mallorquins són iguals, afortunadament hi ha una minoria que fuig de tot això que he dit. Són aquells que han estat fora de l'illa una temporada, han vist mòn, han obert la seva ment i sobretot el seu cor. A tots ells, gràcies per ser el petit afluent del gran riu que empeny...
to be continued...
CAPÍTOL 2: LA FILOSOFIA DEL TANMATEIX
CAPÍTOL 3: L'AMENAÇA FORASTERA
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Estic impacient per saber com continua... :-)
resposta d'una mallorquina, o almenys s'intenta....jejejej
Quan ens topam aquest " va bé" i seguim, segurament és perquè continuament ens topam i no necesitam parlar més ...jejejej (mallorca és petitona) .
Pel que fa al conformisme, sí som una societat conformista (o almenys en aparença), però jo diria que més aviat la contestació de "va bé" ve donada al caràcter un poc reservat que pot tenir una persona respecte a l'altra, és una manera de simplificar els estats d'ànims amb dues paraules, tanmateix les paraules no ho són tot i si no s'atura (encara que faci mala cara) és perquè no vol aprofundir en els seus estats....jajajajja
Bé, dit això, esper llegir els capítols posteriors.
Per cert què has après avui?
Publicar un comentario