Maleïda tardor

Ben arribada tardor! Ja estas aquí, emprenyant. A mi ja m'has fet el primer regal, un bon costipat. Mal de coll, d'oïda, febre i nas tapat. Però més enllà dels símptomes, m'has deixat buïda d'enèrgies, espesa i sensible. Amb la llàgrima fluixa.

Tinc ganes de tornar a ser una nina i tumbar-me a les faldilles de la mare, mentre m'acaricia els cabells i em diu que em posaré bona aviat.

Vull fugir i començar denou. Tornar a nèixer.

Durant tota la vida, et preparen pel mòn laboral, però no parlen del més important, de la dura i crua que és la realitat.

... De la impotència que sents, quan no pots ajudar a una bona amiga, perquè la solució està en el seu interior.

... De la soletat que s'impregna en el teu cos com si fos un virus.

... Del dolor congelat, quan converses profundes es converteixen en meres salutacions de coordialitat.

... Dels danys col·laterals que provoquen mal entesos i creuament de paraules, sense pronunciar un mea culpa.

Espero que la Tramuntana que bufa fort per terres menorquines, s'emporti aquestes paraules...