Un any nou, dos mil NOU. Fins i tot, el nom de l’any, sonava a il·lusió, canvi. Però l’asfixiant crisi econòmica, el pànic a l’atur, la fam i la violència terrorista a l’illa han esborrat aquest raig d’esperança de voler canviar les coses. El yes, we can està caducat.
12 mesos personalment, durs, freds i de soledat. Conseqüència de decisions difícils i doloroses. Una seqüència repetida de fúria i ràbia provocada per accions intolerables, paraules creuades i l’egoisme que desemboquen en una profunda decepció. Això mateix, l’any de les decepcions. Ja em van advertir que enguany, seria un any de llàgrimes, més que de somriures.
La innocència de lluitar contra les injustícies va ser arrasada per una colla de mamuts vells moguts per arribar abans a la meta. Resultat: La més jove, la més innocent i a la que més van prendre el pèl.
La innocència una vegada més, me la va jugar. Una violació en el codi ètic de la humanitat acompanyada d’una confiança traïda. Resultat: Va ser un cop de puny a la cara, encara queden ferides d’aquesta guerra.
Suposo que haig de treure’m el vestit de Peter Pan, somniar els impossibles i assumir la vida adulta dels 30, on sobreviu el més fort, no el més sincer i honest.
Com sempre, el dolor queda impregnat a la nostra pell, però també hi hagut moments màgics aquest 2009. Com missatges de suport de persones inesperades, noves amistats, la divertida visita francesa, les vacances romanes,... però hi ha un moment especialment màgic, quasi de contes de fades. Una parada d’autobús, dues mirades, el silenci i una besada eterna. Crec que tots dos el recordarem tota la vida.
Ara hem d’esperar que ens espera aquest 2010. Us convido a l’enterrament del 2009, el proper 31 de desembre. Requisits: tots de negre i amb pales per tirar terra damunt a la sepultura del 2009.
12 mesos personalment, durs, freds i de soledat. Conseqüència de decisions difícils i doloroses. Una seqüència repetida de fúria i ràbia provocada per accions intolerables, paraules creuades i l’egoisme que desemboquen en una profunda decepció. Això mateix, l’any de les decepcions. Ja em van advertir que enguany, seria un any de llàgrimes, més que de somriures.
La innocència de lluitar contra les injustícies va ser arrasada per una colla de mamuts vells moguts per arribar abans a la meta. Resultat: La més jove, la més innocent i a la que més van prendre el pèl.
La innocència una vegada més, me la va jugar. Una violació en el codi ètic de la humanitat acompanyada d’una confiança traïda. Resultat: Va ser un cop de puny a la cara, encara queden ferides d’aquesta guerra.
Suposo que haig de treure’m el vestit de Peter Pan, somniar els impossibles i assumir la vida adulta dels 30, on sobreviu el més fort, no el més sincer i honest.
Com sempre, el dolor queda impregnat a la nostra pell, però també hi hagut moments màgics aquest 2009. Com missatges de suport de persones inesperades, noves amistats, la divertida visita francesa, les vacances romanes,... però hi ha un moment especialment màgic, quasi de contes de fades. Una parada d’autobús, dues mirades, el silenci i una besada eterna. Crec que tots dos el recordarem tota la vida.
Ara hem d’esperar que ens espera aquest 2010. Us convido a l’enterrament del 2009, el proper 31 de desembre. Requisits: tots de negre i amb pales per tirar terra damunt a la sepultura del 2009.
No hay comentarios:
Publicar un comentario